Si hi ha un barri a on podia fer arrels una cafeteria que serveix donuts grecs aquest és sens dubte, el barri de Gràcia. Allà va néixer Lukumás, un petit establiment freqüentat per treballadors, oficinistes, mares amb els seus fills o universitaris a parts iguals. Un públic heterogeni reunit al voltant d'un element en comú, el lukumás. Aquest dolç és una massa fregida amb forma d'anell (el clàssic donut de tota la vida) i que es pot trobar glacejat, amb sucre o farcit de xocolata, crema, melmelada i qualsevol altra combinació que se'ns pugui imaginar.

Aquest dolç és molt típic a les platges gregues, on podem trobar venedors ambulants oferint-nos aquests trossos de felicitat a un mòdic preu. El fet que puguem gaudir-los sense sortir de la nostra ciutat és obra i gràcia de Petros Paschalidis, un hel·lè establert a Barcelona que va decidir provar sort amb una vella recepta familiar. No cal dir que el resultat ha estat més que acceptable, fins al punt que en l'actualitat compta amb un nou establiment al barri de Raval. I no seria estrany que en els propers anys vegem la seva marca estesa per tots els districtes de la ciudad.

La recepta del seu èxit és tan simple com eficaç: cafè i sucs ecològics i de comerç just i els seus tradicionals Lukumás, elaborat de manera artesanal a un obrador construït a imatge i semblança de què tenien els pares de Petros a la seva Grècia natal. La llaminera oferta es completa amb els strogylo, que són els donuts sense forat i farcits de mil varietats; els lukumaki, que és el forat del Lukumás i també farcit i el lukumás doble, pels golafres més insaciables.